El Vallès Oriental

La comarca del Vallès Oriental consta de 39 municipis i es troba situada a 30 quilòmetres de Barcelona. La seva capital és Granollers, amb 62.419 habitants (padró 2020). És un territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.

El Vallès Oriental és la comarca més extensa dins del conjunt metropolità de Barcelona, amb 734,96 km2 de superfície i ocupa l’extrem nord-oriental de la Regió, en plena depressió prelitoral catalana. Aquest àmbit metropolità vertebra el conjunt del territori segons els centres urbans existents i és una regió que actua de node de connexió clau amb el conjunt de Catalunya i l’Euroregió mediterrània, gràcies a la seva  bona situació estratègica i les característiques geogràfiques, que propicia que la travessin importants eixos de comunicació del país. Alhora, la Regió Metropolitana on ens situem és un territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.

El Vallès Oriental és una comarca amb un volum de població de 414.570 persones (Padró d’Habitants any 2020).  La població total ha crescut en el darrer any un  1,20%, i es manté com la cinquena comarca més poblada Catalunya i concentrant el 8% de la població de la regió metropolitana.

El Vallès Oriental compta actualment amb 39[1] municipis, la distribució i estructura demogràfica dels quals es molt variada Amb una densitat mitjana de prop de 566 hab./ km2 és una de les comarques amb més densitat de població dins l’àmbit metropolità, tot i que concentra nuclis de població molt diferent, així trobem  amb una densitat molt baixa (com Tagamanent, que té la densitat més baixa de la comarca, amb 7,34/km2), també hi ha poblacions amb una densitat molt elevada (com Mollet del Vallès, el municipi amb la densitat més alta, de 4.791,09,70 hab./km2,  superior a la densitat que registrava l’any passat).

[1]  Fruit de la creació de la comarca del Moianès, en base a l’aprovació de la Llei 4/2015, del 23 d'abril,  el Vallès Oriental ha passat de 43 a 39 municipis, ja que Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja són municipis que actualment formen part d’aquesta comarca. Aquests municipis actualment encara formen part de l’àmbit territorial del Consorci de Residus del Vallès Oriental. Tots 4 municipis, de caràcter més rural i fins a la seva dissolució del Vallès Oriental representaven l’extrem més meridional de la comarca. Sumen una població total de 3.911 habitants, essent el municipi més gran Castellterçol que amb 2463 habitants concentra el 62% de la població de la zona.

La majoria de municipis del Vallès Oriental tenen una població d’entre els 5.000 als 15.000 habitants. Només hi ha dues poblacions que superen els 50.000 habitants, Granollers (62.419habitants) i Mollet (51.600 hab.). De fet, ambdues apleguen un percentatge important de la població total de la comarca,  Granollers el 15% de la població total de la comarca i Mollet, el 12 %. Aquestes dues ciutat suposen doncs les dues centralitats comarcals més destacades i molt probablement el seu creixement va tendint a l’alça, tot i que de forma moderada. En aquest sentit, les darreres projeccions de població elaborades  per l’IDESCAT, la població al Vallès Oriental s’incrementarà al voltant del 10% a l’horitzó 2033 i el creixement més significatiu es registrarà en les zones amb una població important, especialment els municipis entre 5.000-10.000 habitants, la majoria situats al voltant d’aquests dos nuclis centrals.

Com dèiem doncs, al conjunt del territori , predominen els municipis de caràcter mitja i petit-mitjà, que són els que en els darrers anys creixen més, i que concentren més del 75% de la població comarcal (municipis entre 1.000 i 20.000 habitants). Els municipis més petits, de menys de 1.000 habitants, suposen poc més del 15% del total de municipis de la comarca i no arriben a representar ni l’1% de la població total comarcal.

Taula 1. Distribució dels municipis. Padró d’Habitants 2020

 

Font: IDESCAT. Elaboració pròpia.

Aquesta diferència demogràfica entre municipis, influeix evidentment en la seva organització municipal i condiciona les actuacions i els recursos que puguin dur a terme, molt sovint limitats. També és evident que té una relació directa amb la necessitat de consorciar o mancomunar esforços, ja que sovint per grandària municipal és difícil dur a terme serveis amb recursos propis.

Pel que fa l’origen de població del Vallès, el 8% de la població vallesana és estrangera. D’aquesta, pràcticament el 40% prové del continent africà. Respecte l’edat de la població, un 16 % té d’entre 0 a 14 anys, un 66 % té d’entre 15 a 64 anys, un 14% té d’entre 65 a 84 anys i poc més del 2% té 85 anys o més.

L’índex d’envelliment indica que la comarca està notablement menys envellida que la mitjana de la demarcació (115), i és la segona comarca menys envellida darrere el Vallès Occidental. Pel que fa al nivell d’instrucció, les darreres dades disponibles (del Cens de 2011) mostren que un 10,6% de la població de la comarca no tenia estudis, un 12,3 % tenia estudis primaris, un  61,1% tenia estudis secundaris i un 15,9 % tenia estudis universitaris.

Respecte al desenvolupament econòmic, és evident que el Vallès Oriental s’ha beneficiat del paper difusor de Barcelona i la saturació de la mateixa ciutat comtal. Aquests factors, juntament amb un desplaçament de la indústria a les comarques del seu entorn, han provocat que el Vallès Oriental experimenti un salt demogràfic brusc i una important transformació de la seva estructura productiva, caracteritzada per un pes reduït del sector primari, una forta industrialització i un procés de terciarització.

El Vallès Oriental també és una comarca amb una gran oferta comercial, que va des del comerç més tradicional dels pobles més petits a la gran oferta comercial de les ciutats més grans com Granollers, Mollet del Vallès o Sant Celoni. Per completar qualsevol visita, el Vallès Oriental disposa d’una àmplia oferta gastronòmica, amb nombrosos restaurants, fondes i hotels que tenen una rica i variada oferta culinària i gran tradició, alguns dels quals són reconeguts en diverses guies turístiques de prestigi.  I és que el Vallès Oriental disposa també d’un oferta de valor en diferents àmbits com la natura, el paisatge, el producte local, la gastronomia i les tradicions, essent així una comarca amb molt potencial turístic. La diversificació, la bona ubicació i les noves tendències que es consoliden en aquest àmbit afavoreixen el turisme de proximitat i les possibilitat de complementar-se amb l’oferta a les comarques veïnes.

 

 

La importància del sector turístic a la zona també s’ha beneficiat, sens dubte, del fet que la comarca compti amb nombrosos esp ais naturals molt ben conservats i amb una varietat de paisatges de gran bellesa. Prova d’això són el Parc Natural del Montseny, catalogat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la zona dels cingles de Bertí, amb el seu característic perfil rocós i on es pot trobar el santuari de Sant Miquel del Fai, o el Parc Rural de Gallecs. També s’hi poden trobar totes les infraestructures i els serveis necessaris per gaudir d’una estada atractiva, amb activitats per a tots els públics i llocs idonis per al descans i la desconnexió.

 

 

 

Cal fer un esment especial també al patrimoni històric i artístic amb el que compta la comarca.. Així, destaquen els jaciments prehistòrics a la Roca del Vallès, Aiguafreda, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, les restes ibèriques a Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines i Sant Fost de Campsentelles, o les restes romanes a la Garriga i Llinars del Vallès. El romànic també té una destacable representació amb vint esglésies a tot el territori. Però parlar del Vallès Oriental és parlar de modernisme, que compta amb importants punts de referència, com l’Illa Raspall de la Garriga i altres enclavaments a Caldes de Montbui, l’Ametlla del Vallès, Cardedeu, Granollers, Figaró-Montmany i Santa Maria de Palautordera, que demostren la importància que aquest moviment artístic va tenir a la comarca.

Una comarca, per tant, amb multitud de possibilitats, dinàmica, plena de vida i d’activitats de tota mena. Una comarca per conèixer i gaudir.

Darrera actualització: 08.01.2021 | 11:37
Darrera actualització: 08.01.2021 | 11:37