Ahir a la tarda el president del Consell Comarcal, Emilio Cordero (PSC-CP), i els dos vicepresidents, Raül Garcia (Junts) i Jordi Manils (En Comú Guanyem), en representació de l’equip de govern del Consell Comarcal, van comparèixer davant els mitjans de comunicació per fer balanç de la legislatura.

Tots tres van destacar l’increment ens els serveis que presta la institució i el sanejament dels comptes en una legislatura marcada per la pandèmia i les dificultats econòmiques.

El president i alcalde de Canovelles, Emilio Cordero, va posar en valor les bones relacions entre els consellers i conselleres del govern. “No ens ha marcat la diferència política sinó un altre objectiu que són els vallesans i vallesanes, que era la part important que nosaltres hem posat en el centre del que fèiem”, va comentar i afegia que “no hem tingut cap discrepància, ha estat molt fàcil, entenedor i hem arribat a acords molt ràpidament”.

Els tres representants van fer una repàs de les actuacions portades a terme, d’acord amb les responsabilitats de cada grup polític comarcal, i tots tres van tornar a posar sobre la taula la necessitat d’una millora en el finançament dels consells comarcals. A la vegada, van valorar el sanejament dels comptes de la institució malgrat la situació econòmica tot i l’increment dels serveis que es presten.

“Els consells comarcals ens sentim infrafinançats i és un tema que hem de reivindicar, perquè som una administració finalista i no podem recaptar, i és necessari que les altres institucions, sobretot la Generalitat i l’Estat, apostin per organitzacions com els consells comarcals, per poder donar un bon servei a les persones”, comentava el vicepresident primer i alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia.

I afegia que “tot i la tensió important a nivell econòmic,  hem sanejat els comptes, i del 2019 a ara el pressupost s’ha incrementat gairebé un 50% i això demostra l’augment de l’activitat de la institució”, a propòsit que el pressupost el 2019 va ascendir a 20.691.120 € i el de 2023, 30.732.695 €.

El vicepresident segon, Jordi Manils, explicava que “hem demanat moltes més subvencions perquè hem volgut prestar molts més serveis, i això en un mandat que prometia trencar-nos com a institució, el mandat de la covid, de la guerra, de la crisi, de la inflació actual, del temporal Glòria, de la sequera, tot això ha passat només en tres anys i mig” recordava, i afegia que “no només no hem reduït cap servei sinó que hem incrementat molts serveis i hem posat en marxa de nous”.

Segons Manils, “avui al Vallès Oriental es presten molts més serveis que fa tres anys, i de millor qualitat, i els treballadors i treballadores tenen més drets laborals, i avui el Consell Comarcal deu menys diners que fa tres anys i les finances estan més sanejades”.

La reivindicació d’un millor finançament també la feia el president Cordero, que recordava que “hem lluitat des del minut zero pel finançament dels consells comarcals, un tema insuficient per tota la feina que es fa i cada legislatura ho repetim, però aquesta que ve ho hem d’afrontar de manera molt seriosa perquè, si no, els consells comarcals patiran molt”.

I va afegir que “puc dir amb orgull que aquells deures que teníem els hem complert en la majoria”, tot i que reconeixia que “ens ha quedat una espina: la nova seu”, en referència a què el concurs per a executar el projecte i l’obra va quedar desert i ara s’ha obert un nou procés per repetir la licitació.

El president repassava projectes estratègics en el sector agroalimentari com la central de distribució de Can Malé o la marca de qualitat Oli Vera del Vallès, o actuacions en turisme, amb campanyes de promoció, l’aposta pel cicloturisme, el nou web, el compromís Biosphere o la xarxa de punts d’informació turística. En habitatge, amb xifres com l’augment del 36% de visites ateses i tasques d’assessorament, les accions en transport escolar o menjadors escolars o en transparència i bon govern, amb l’aprovació del Pla d’infraestructura ètica i el Pla antifrau.

Per la seva part, el vicepresident primer, Raül Garcia, posava en valor les noves oficines de Fons europeus i de Transició energètica, o els serveis que es presten des de l’Àrea de polítiques socials i igualtat, “en un mandat dur pel Covid que hem notat a nivell de pressió social i per això hem volgut posar-hi més l’accent”, deia. En el període 2019-2022 s’han atès 1.283 persones des del Servei d’Ajuda a domicili i s’han fet 10.022 programes individuals d’atenció, i també s’ha posat en marxa el servei d’atenció integral LGBTI.

I va recordar altres serveis com el servei d’atenció a la dona, el servei d’acolliment a dones víctimes de violència masclista o el servei de la DGAIA, serveis com el d’interpretació d’estrangeria, o la prevenció als maltractaments de les persones grans. O les 329 persones inscrites en el període 2019-2023 en el servei de primera acollida per a persones nouvingudes. També va destacar l’aprovació del Pla comarcal de Joventut per als propers 4 anys, el nou model de la Fira Guia’t o la millora del servei de l’Oficina de Consum, amb la reducció del termini de resolució dels expedients i l’ampliació de l’horari d’atenció. (S’ha passat de 1.430 expedients l’any 2019 a 2.586 expedients l’any 2022).

El vicepresident segon i conseller de Promoció Econòmica, Jordi Manils, destacava que a causa de la Covid es va fer el Pla de reactivació econòmica “amb un 99% de les 76 accions assolides” i va repassar algunes d’elles com la plataforma Marketplace, el Pla de màrqueting i la marca Polígons d’activitat econòmica, el Pla sectorial d’economia circular o el Pla d’automoció. I la constitució del Consell de la Formació Professional.

Va posar xifres com en els projectes d’Ocupació, amb els quals prop de 600 persones i 146 empreses se n’han beneficiat directament. Manils també va destacar la posada en funcionament de l’Oficina ODS-Agenda 2030. “Tanquem una mica el cercle; sortim de la pandèmia, la guerra, la inflació i ens conjurem per fer un món una mica diferent des de les polítiques que podem fer des del Consell Comarcal, però també construint aquestes sinèrgies amb tota la nostra comunitat”, deia.