La crisi de la Covid i el seu impacte en l’economia comarcal

Dijous, 22 de juliol de 2021 a les 12:00
  • El Consell Comarcal presenta l’”Informe de Conjuntura Econòmica del Vallès Oriental” i el “Mapeig de la Covid al Vallès Oriental des d’una perspectiva econòmica”.

El “Pla de Reactivació Econòmica i Social del Vallès Oriental”, desenvolupat des del Consell Comarcal, marca en les seves línies de treball la necessitat de disposar d’eines d’anàlisi i diagnòstic per aprofundir en el coneixement de la realitat comarcal i poder donar una millor resposta a les necessitats urgents i emergents derivades de la crisi del coronavirus.

Aquest Pla, nascut del consens dels agents implicats a la Taula Vallès Oriental Avança, recull 12 línies de treball desenvolupades a través de diverses accions. La línia 2 d’aquest Pla fa referència al reforç de l’Observatori-Centre d’Estudis com a element bàsic per poder monitorar les dades i analitzar la situació que estem vivint, amb l’objectiu d’aportar coneixement per redefinir línies estratègiques i accions vinculades al Pla de Xoc o altres Plans sectorials.

Dues de les accions incloses en aquesta línia de treball són:

  • L’Informe de Conjuntura del Vallès Oriental
  • El Mapeig de la Covid19 al Vallès Oriental des d’una perspectiva econòmica

Ambdues publicacions serveixen per tenir el màxim de coneixement de la realitat comarcal i el seu entorn, prendre decisions més acurades i actuar d’una manera molt més adequada davant del context en què vivim. Disposar d’aquestes eines és clau també per poder planificar millor i tirar endavant polítiques públiques més ajustades al context comarcal.

Com a principals dades de la conjuntura econòmica, cal destacar el fet que les dades ens confirmen que l’exercici 2019 va significar el final de l’etapa expansiva encetada la segona meitat del 2013 i consolidada a partir del 2014. En termes de PIB, a Catalunya es va registrar un creixement important,  situant-se en el 2,8%; i la generació de nous llocs de treball, mesurats per l’afiliació a la Seguretat Social, va créixer en un 3,2%.

Al Vallès Oriental, els primers trimestres de l’any 2019 van reflectir el creixement en termes d’ocupació, sobretot per la bona evolució del sector de la construcció i, en segon lloc, de la indústria. El sector serveis va mostrar un creixement força més moderat i l’agricultura va perdre població ocupada. La desacceleració econòmica es va començar a reflectir en les dades dels darrers mesos de 2019.

L’any 2020, malgrat que inicialment es preveia de recuperació, l’impacte de la pandèmia i la crisi derivada del seu esclat ha suposat una evolució molt dolenta de les dades, amb una pèrdua d’ocupació en tots els sectors, destacant la caiguda en l’àmbit de la indústria i els serveis. La crisi sanitària del coronavirus va provocar, com a primer impacte, una allau d'expedients de regulació temporals d'ocupació (ERTO). Aquests expedients han actuat com a eina de flexibilització del mercat de treball i “coixí” per minimitzar l’impacte de la pandèmia en la destrucció de l’ocupació, tot i que encara avui, a meitats del 2021, es mantenen una bona part d’aquests expedients de regulació.

La davallada més important produïda durant l’any 2020 ha estat al segon trimestre, a conseqüència de l’impacte de la Covid19, que va afectar a totes les variables vinculades al mercat de treball. Analitzant les xifres absolutes d’atur, s’observa que en el gener del 2020 el Vallès Oriental comptava amb 21.757 aturats i va acabar l’any amb 26.537 persones a l’atur.

L’anàlisi per edats indica que les persones de 30 a 44  anys han estat el grup d’edat més afectats en termes d’afiliacions a la seguretat social i atur registrat.  Cal destacar, però,  el fort impacte de la crisi en l’ocupació juvenil, que ha caigut amb força, essent un dels col·lectius més afectats per l’aturada de l’activitat. L’impacte de la pandèmia es fa evident entre la població que tenia contractes més precaris, sovint joves i dones, primers col·lectius a perdre la feina, especialment aquelles que suposaven una major interacció social o atenció al públic.

Les persones amb nivell d’estudis mitjans i/o baixos (educació general o estudis secundaris) han estat un dels col·lectius més afectats pel que fa a la caiguda de la contractació, ja que és on es concentra el gruix de treballadors.

Pel que fa al nombre d’empreses, la caiguda més important s’ha registrat en el primer trimestre, amb una pèrdua 1.239 empreses o centres de cotització. Les darreres dades disponibles del tercer trimestre de 2020, indiquen que a la comarca s’ha registrat una pèrdua del 6,21% d’empreses respecte al tercer trimestre de 2019.

L’any 2020, 2 de cada 10 persones a l’atur provenien del sector d’activitats administratives i serveis auxiliars, activitat que representava el 22,55% del total dels aturats de la comarca. En segon lloc se situa el comerç a l’engròs i al detall amb gairebé el 15% del total dels aturats. A continuació es troben les indústries manufactureres (14,06%), l’hostaleria (7,54%) i la construcció (6,62%).

Per ocupacions, la gran majoria de les persones aturades registrades estaven ocupades en ocupacions elementals (37,07%), seguides per restauració, personals i venda (18,50%). També destaquen les persones aturades que estaven ocupades com empleats d’oficina, comptables i administratius (11,91%) i els artesans, treballadors d’indústries i de la construcció (9,28%).

La contractació ha seguit la lògica de la pandèmia i, així, una evolució menys  favorable que la de l’any 2019, formalitzant-se molts menys contractes. En el global de l’any 2020 s’han formalitzat 118.654 davant els 159.725 de l’any anterior, és a dir, un descens del 25% (per tant, de cada quatre contractes de l’any 2019, l’any 2020 s’ha registrat un de menys). Als darrers mesos de 2020, en la mesura que les restriccions derivades de la pandèmia han anat reduint-se o modificant-se, la contractació s’ha anivellat més respecte al 2019. Tot i que respecte això, el que cal posar en relleu també és que el darrer trimestre de 2019 ja es manifestava cert alentiment de l’activitat econòmica i indicadors com la contractació (a la baixa) o l’atur (en augment) ja denotaven canvi en la tendència respecte als primers mesos de l’any 2019.

L’informe de conjuntura també inclou una anàlisi monogràfica, enguany, dedicada a “La Formació Professional al Vallès Oriental: aproximació al seu estat actual”. L’objectiu d’aquesta anàlisi és doble. D’una banda, actualitzar les dades i la informació relativa a l’estat de la Formació Professional al Vallès Oriental, tenint en compte estudis que anteriorment s’havien fet des de l’Observatori[1] i, de l’altra, analitzar la formació professional posant en evidencia la relació entre formació professional, teixit productiu i mercat de treball. La nostra és una comarca amb una clara vocació industrial i formativa i,  per tant, es constata la necessitat d’aprofundir en aquesta temàtica i millorar el coneixement d’aquest àmbit. Aquest estudi també ha de servir en relació al treball que es vagi fent des del Consell de la formació Professional i l’Ocupació del Vallès Oriental, que en els propers mesos ha de començar a treballar.

El Mapeig de la Covid19, amb el recull dels principals indicadors de mercat de treball, activitat i ocupació al Vallès Oriental, analitza al detall totes les variables per aportar un recull estadístic exhaustiu de la realitat de la comarca els anys 2019 i 2020. Aquest mapeig es complementarà, a la tardor, amb una anàlisi des d’una perspectiva social, on es posarà en valor allò que ha suposat la crisi més enllà de les dades estadístiques i les anàlisis econòmiques, aportant una visió des del punt de vista de la salut, el paper de les entitats del tercer sector, etc.

 

[1] Estat de la Formació Professional al Vallès Oriental Curs 2015-2016 Taula Vallès Oriental Avança. Observatori del Vallès Oriental

Darrera actualització: 22.07.2021 | 12:57