A la comarca, el nombre de naixements el 2024 ha estat de 2.609, 56 naixements menys respecte les dades definitives de naixements del 2023 (-2,10%).

La taxa de natalitat se situa en 6,12 nadons nascuts vius per cada 1.000 habitants, 2 dècimes per sota de la de l’any 2023 (6,3‰) i 8 dècimes per sota de la de l’any 2022 (quan la taxa de natalitat es va situar en 6,8 naixements per 1.000 habitants).

L’any 2024, les comarques metropolitanes amb creixements interanuals positius han estat el Maresme (1,4%) i el Barcelonès (0,9%), mentre que la resta de comarques de l’àmbit registren taxes negatives: Alt Penedès (-12,1%) Baix Llobregat (-3,7 ) Garraf (-3,2 %) i Vallès Occidental(-3,1 ). El Vallès Oriental, amb un a taxa negativa del -2,1% se situa en una posició més favorable, ja que no presenta una taxa tan negativa i, per tant, mostra un millor comportament que la majoria de comarques metropolitanes veïnes.

Se segueix confirmant el progressiu endarreriment de l’edat de tenir descendència. L’any 2024  l’edat mitjana en tenir el primer nadó se situa en els 32,7 i la moda (l’edat en què s’han produït més naixements) se segueix situant, com l’any passat, als  34 anys, quan fa 10 anys se situava als 32 o fa tres dècades, al 1990, se situava als 26 anys.

El descens del nombre de naixements també implica una reducció de la fecunditat, que arriba a xifres registrades fa més de 20 anys. Cal remuntar-se a dades de la segona meitat dels 90 per observar uns nivells de fecunditat més baixos que els actuals. L’indicador conjuntural  de fecunditat (ICF) de les dones catalanes aquest 2024 es situa en 1,8 fills per dona.

Si es vincula edat i nacionalitat, s’observa que mentre l’edat mitjana de la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola és de 32,9 anys (6 dècimes més alta que la que es registrava el 2023), la mitjana d’edat entre les dones d’origen estranger se situa en gairebé 1 any menys, als 32 anys justos.

Les mares d’origen estranger han representat pràcticament el 25% del total de naixements d’aquest any (en xifres absolutes, 634 naixements, xifra molt semblant a la registrada l’any passat, 648 naixements).

Respecte períodes anteriors, aquesta xifra sí que ha anat creixent de forma progressiva. Així, l’any 2000 les mares d’origen estranger aportaven poc més del 6% del total de naixements, la qual cosa suposa que el percentatge s’ha multiplicat per quatre 20 anys, proporció que es manté força estable en els darrers anys. A la comarca, aquest percentatge és molt inferior al registrat al conjunt de Catalunya, on un 35% del total de naixements són de fills o filles amb mares d’origen estranger.

Respecte els noms més posats a les persones nascudes a la comarca, l’encapçala Júlia/Julia o Martina per a les nenes i Biel o Martí en el cas dels nens.

L’evolució en el nombre de naixements registrats varia molt segons els municipis. Si bé el descens de naixements es generalitzat, hi ha dos eixos de la comarca on aquest descens és menys intens, com és la zona propera a l’àmbit del Baix Montseny i la banda dels municipis propers a l’eix del Tenes o al voltant de nuclis principals, com Granollers i Mollet del Vallès.

Aquests àmbits que registren un menor descens en la xifra de naixements coincideixen amb les zones de la comarca on es registra un major dinamisme demogràfic, municipis que atrauen població.

Els descensos més elevats se situen al voltant de l’eix del congost, eix riera de Caldes i nord-est de la comarca (als municipis més petits de la zona).

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Salut i benestar”. El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.