El Santuari de Puiggraciós, declarat Bé cultural d'Interès Local
El darrer Ple del Consell Comarcal, celebrat la setmana passada, va aprovar declarar el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós de Figaró-Montmany com a bé cultural d’interès local. Es notificarà a la Parròquia San Ginés de l’Ametlla del Vallès, al Bisbat de Terrassa i a l’Ajuntament de Figaró-Montmany. I es comunicarà al Departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
A l'apartat "Mapes de patrimoni cultural" de la Diputació de Barcelona, consta la següent informació:
El puig on s'ubica el santuari presenta evidències d'ocupació humana des d'antic, per una banda el proper poblat ibèric de Puiggraciós i per l'altra, i ja en època moderna, i al llarg del segle XVII, la visita d'una processó anual que es feia a d'alt del puig, degut a una gran devoció mariana.
No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig.
La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi.
Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, va desaparèixer un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957.
Des de l'any 1973 tenen cura del santuari una comunitat de monges benedictines.
Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 "Ciutats i comunitats sostenibles". El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.