Facebook
Youtube
LinkedIn
Instagram
Tiktok
Whatsapp
Threads
Blue sky
El Consell Comarcal demana modificar la Ley de Minas de 1973 per excloure’n l’aigua mineral i reconèixer-la com a bé públic
El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimecres, va aprovar una moció presentada per la CUP que dona suport a la iniciativa parlamentària promoguda per entitats ecologistes per la modificació de l'actual Ley de minas de 1973 segregant d'aquesta tot allò que respecta a l'aigua mineral.
Va comptar amb els vots a favor de CUP, Junts, ERC, i En comú guanyem i l'abstenció de PSC i PP. Prèviament, en la Junta de Portaveus es va acordar incloure el punt que consta com a tercer.
En el debat de la moció, el representant de la CUP, Blai Taberner, reflexionava sobre que la Llei de Mines "actua generant una anomalia democràtica i en termes mediambientals, considerant l'aigua mineral no com un bé públic sinó com un recurs mineral que, per tant, genera que el seu control i la seva explotació es reguli per lògiques diferents a les que es regulen la resta de recursos hídrics" i afegia que "tenim un espai natural que és el Montseny en el que malauradament s'hi donen aquestes lògiques extractivistes amb un recurs que és essencial, bàsic i finit com és l'aigua i volem posar de rellevància que tots els recursos hídrics del Montseny, també l'aigua mineral, siguin regulats pels ens locals o comarcals que són ens democràtics que no pas les empreses privades".
Per la seva part, el portaveu de Junts, Bernat Parera, posava èmfasi en què "que tot i que aquesta moció pugui tenir algun impacte en la modificació d'una llei espanyola, considerem que seria convenient emplaçar al propi Parlament de Catalunya a mirar de debatre i fixar una nova llei que reguli els recursos hídrics en la línia que recull la moció".
El portaveu del PSC, Joan Ramon, va justificar l'abstenció en què "tot i estar d'acord en general, es plantegen dubtes que no queden resolts que té a veure no només amb l'aigua embotellada sinó amb el termalisme que afecta a la comarca i que no sabem com es gestionaria".
Per la seva part, el representant del PP, Miguel Àngel Alvarado, va justificar la seva abstenció en què "tot i que és un privilegi que es presenti per allò què resulta, trobo a faltar que no hi ha alternatives per a què la Llei sigui concreta, i jurídicament pugui protegir tots els àmbits".
Text de la moció:
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP COMARCAL DE LA CUP EN SUPORT DE LA INICIATIVA PARLAMENTÀRIA PROMOGUDA PER ENTITATS ECOLOGISTES PER LA MODIFICACIÓ DE L'ACTUAL LEY DE MINAS DE 1973 SEGREGANT D'AQUESTA TOT ALLÒ QUE RESPECTA A L'AIGUA MINERAL
Les pluges recollides en el decurs del mes de març, han donat un respir a la situació d'escassetat hídrica que estaven suportant les conques internes de Catalunya en els darrers cinc anys. La situació dels embassaments ha millorat notablement els darrers dies, però la crisi climàtica segueix amenaçant les nostres reserves. En aquest sentit, les previsions científiques ens aboquen a un escenari on l'alternança d'aiguats catastròfics es combina amb períodes de sequera que avui ja podem considerar estructurals a Catalunya i a la major part de la península lbèrica.
Tot comptant amb l'aigua recollida les darreres setmanes, un nombre indeterminat de pous han quedat inutilitzats per l'anterior sequera que ha provocat problemes de contaminació i d'abastament en poblacions rurals i de muntanya en comarques on, fins ara, no s'havien produït episodis semblants. Les previsions encara hauran de ser força prudents devers els mesos vinents.
En aquest context, les entitats ambientals que treballem en la protecció de les masses d'aigua continental (l'estat dels nostres rius i aqüífers, els problemes de l'abastament municipal i els reptes de la governança d'aquest be comú) som conscients de la gravetat de la situació i de la necessitat de comptar amb tots els recursos existents per a preveure situacions crítiques d'una manera informada i ordenada.
En el decurs de la nostra activitat hem constatat que la situació legal dels aqüífers confinats resulta insòlita. L'aigua continguda en aquests dipòsits subterranis no la trobem reglamentada com aigua, sinó com un mineral més. La normativa que la regeix es la Ley de Minas de 1973. Segons aquesta llei l'aigua considerada "aigua mineral natural" no és aigua pròpiament dita, atès que pot ser tractada com qualsevol altre mineral i, entre altres incongruències, explotada fins al seu exhauriment.
En aquest sentit, l'aigua mineral natural no queda subjecta a la Directiva Marc de l'Aigua de la UE (DMA) que, en l'article 4.1.b), estableix clarament que:
ii) Els estats membres hauran de protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua subterrània i garantiran un equilibri entre l'extracció i l'alimentació d'aquestes aigües amb l'objectiu d'aconseguir un bon estat de les aigües subterrànies.
Concretament, l'article 8 de la DMA és el que regula el seguiment de l'estat de les aigües i estableix que, en el cas de les aigües subterrànies, els programes han d'incloure el control del seu estat químic i quantitatiu.
Des d'aquest punt de vista, l'actual Ley de Minas de 1973, resulta un anacronisme altament limitatiu que està impedint la seva gestió transparent i democràtica, atès que, en realitat, no parlem d'un mineral sinó d'un recurs bàsic pel manteniment de la vida humana i del medi natural.
Cal remarcar que tant l'article 2 del Reial decret legislatiu 1/2001 (Text refós de la Llei d'Aigües), com l'article 2 del Reial decret 849/1986 (Reglament del Domini Públic Hidràulic) estableixen que els aqüífers subterranis formen part del domini públic hidràulic de l'Estat. Per tant, els aqüífers són considerats bens públics, i cal garantir-ne la protecció i els seus ecosistemes associats.
En aquest sentit, hem d'admetre que l'existència d'aquests reservoris, que fins avui no han estat mai comptabilitzats juntament amb la resta de masses hídriques, hauria de ser compresa com la reserva estratègica d'interès públic que és.
Tai com hem indicat més amunt, creiem necessari tenir en compte els aqüífers com a bens públics. Per tal de recuperar aquest estatus resulta imperatiu que es produeixi una modificació de la Ley de Minas de 1973, excloent d'aquesta normativa obsoleta tota referència a «l'aigua mineral natural» {Títol IV de l'esmentada llei).
Per una altra banda, acceptant el fet que l'aigua recuperi el seu estatus de recurs natural d'interès comú, perd tot sentit que la seva governança no pugui ser exercida des dels organismes territorials que Ii són adients segons la DMA.
En coherència amb l'anterior, convé que la regulació i el control dels recursos hídrics, incloent-hi els aqüífers profunds, siguin atorgats als organismes autonòmics corresponents a tots els efectes i com més aviat millor.
Es per això que davant de la iniciativa de les entitats Aigua es Vida (AeV), Col·lectiu AiguaClara (Arbúcies), Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), i Llémena Espai Natural (LEN), es proposa al Ple del Consell Comarcal del Valles Oriental l'adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Donar suport a la iniciativa parlamentària promoguda per Aigua es Vida (AEV), Col·lectiu Aiguaclara (Arbúcies), Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i Llémena Espai Natural (LEN), que proposa la modificació del Títol IV de l'actual Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas, per fer que els aqüífers confinats i les aigües minerals restin segregades de l'esmentada llei.
SEGON.- Exigir a l'Estat espanyol que modifiqui l'ordenament jurídic vigent per tal que l'aigua mineral passi a ser regida per la Directiva Marc de l'Aigua, que té la voluntat de protegir totes les aigües i alhora garantir que aquestes gaudeixin d'un bon estat ecològic. En conseqüència, cal reconèixer que l'aigua mineral també ha de tenir el seu estatus de recurs natural d'interès comú i que la seva governança cal exercir-la des dels organismes territorials que Ii són adients, tal com estableix l'esmentada Directiva Marc de l'Aigua.
TERCER.- Que la governança democràtica de l’aigua, de tota ella, es dugui a terme habilitant a les administracions corresponents, des dels nivells inferiors (Ajuntaments, Consells de Conca, etc.), fins arribar als organismes de la Generalitat de Catalunya ja habilitats a tal efecte, per tal que puguin fer efectiva aquesta comesa.
QUART.- Comunicar l'aprovació d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a les entitats Aigua És Vida, Col·lectiu Aiguaclara, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i Llémena Espai Natural, a la direcció del Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera i al seu Consell Consultiu, als plens dels 18 municipis de la seva àrea protegida, al Govern espanyol i al Congres dels Diputats.
Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.
