El Consell Comarcal ha presentat les al·legacions al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. El termini es va obrir el 18 de maig i finalitzava el 30 de juny. Les al·legacions van ser aprovades per decret de Presidència el 29 de juny.

Entre d’altres, s’adverteix del risc de perdre sòl agrícola de gran valor i es demana minimitzar l’ocupació prevista de superfície agrària per instal·lar energia eòlica o fotovoltaica.

El PLATER preveu accelerar el desplegament de les energies renovables per fer front als reptes de l’emergència climàtica en els pròxims anys, amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica al 2050. L’objectiu és reduir el consum d’energia en un 42% respecte de l’escenari tendencial, aprofitar el 65% del potencial de totes les cobertes públiques i privades i destinar el 2,5% de tota la superfície de Catalunya a generar 62.000 MW d’energia renovable.

Entre d’altres objectius es pretén ordenar el desplegament d’instal·lacions d’energies renovables (eòliques i fotovoltaiques) en el territori, garantir-ne la compatibilitat amb els criteris mediambientals, urbanístics, paisatgístics, etc., i simplificar l’autorització de les  instal·lacions compatibles amb aquests criteris anteriors per accelerar la implementació i, amb això, la transició energètica.

Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal demanen, entre d’altres, la incorporació d’altres criteris, a banda del valor agrològic dels sòls (capacitat per produir de forma sostenible, els cultius més habituals d’una zona) en casos com el del Vallès Oriental. Es destaca que la comarca ha perdut en 60 anys el 55% de les terres que conreu, sovint les més fèrtils.

Per això se sol·licita que per preservar els conreus i l’activitat agrària s’incorpori un enfocament orientat a garantir la sobirania alimentària i l’alimentació de proximitat i, molt especialment, les externalitats del sòl i l’activitat agrària. Es considera que cal posar en valor la contribució a la conservació dels recursos naturals i la biodiversitat, la connectivitat ecològica, la conformació dels paisatges, la prevenció d’incendis forestals i la funció de lleure i social del territori associada a la qualitat de vida dels pobles i ciutats de la comarca. 

En el cas del Vallès Oriental es posa de relleu l’agricultura vinculada a varietats locals de mongetes, tomàquets i altres hortalisses, a les quals el Consell Comarcal dona suport des de ja fa anys a través dels programes Productes de la Terra, CuinaVO o del Banc de Llavors del Vallès Oriental, entre d’altres iniciatives.

Es destaca que a l’hora de planificar el desplegament de les energies renovables cal tenir present el precedent de la pressió urbanística i les infraestructures en les zones periurbanes i àmbits metropolitans, per evitar que vagi en detriment de l’activitat agrària en una zona en què és especialment vulnerable per la manca d’estabilitat de moltes explotacions.

També es destaca que el Vallès Oriental té una ubicació estratègica i singular en el seu entorn dins de la regió metropolitana de Barcelona, per la proximitat a l’Àrea Metropolitana, per la presència de diverses zones amb protecció especial i per l’existència d’una remarcable activitat agrícola i ramadera en aquest context metropolità. Alhora,  és una de les comarques més urbanitzades i industrialitzades de Catalunya.

En aquest sentit, també es demana tenir present una contribució equilibrada de totes les fonts d’energia no renovable no previstes pel PLATER, especialment de l’energia eòlica marina, per tal de minimitzar l’ocupació prevista del 2,5% de tot el territori per les instal·lacions d’energia renovable a terra

I també fer una avaluació detallada del potencial de generació en espais antropitzats públics i privats, com ara l’entorn de l’AP-7 o d’altres infraestructures viàries, ferroviàries, de conducció de serveis, de sanejament, d’antics abocadors, etc. per assegurar la priorització efectiva del seu total aprofitament i minimitzar l’ocupació de superfície agrària útil per a la generació d’energia.

Altres al·legacions presentades:

• Ampliació del període de consultes, que va acabar el 30 de juny de 2023, per garantir que els nous ajuntaments constituïts el 17 de juny de 2023 hagin tingut la possibilitat efectiva d’avaluar la documentació i respondre durant el mes de termini que preveu la normativa.

 

• Establiment de criteris uniformes i equitatius per garantir la contribució equilibrada de cada part del territori, sempre que els criteris ho permetin, evitant zones d’exclusió que no estiguin justificades, i la consideració del treballs previs efectuats pels ajuntaments per a establir criteris d’implantació.

 

• Definició de les millors alternatives i fórmules per disposar dels terrenys necessaris d’una forma justa, que incorpori la complicitat de les propietats afectades, que no propiciï moviments especulatius i que eviti imposicions, sempre que sigui possible.

 

• Desplegament de mesures d’eficiència, estalvi i electrificació, fomentant l’adopció de les millors pràctiques i les inversions en les millors tecnologies disponibles, entre d’altres,  la mobilitat elèctrica, la reconversió de les instal·lacions tèrmiques dels edificis, de combustibles fòssils per elèctriques amb aprofitament d’energia mitjançant aerotèrmia o geotèrmia, així com l’establiment de mecanismes de seguiment, avaluació i revisió.

 

• Identificació i classificació per tot el territori del valor agrològic dels sòls agraris, atès que actualment no està disponible per cap dels municipis del Vallès Oriental.

 

• Aposta decidida per la investigació aplicada en relació amb l’agrovoltaisme,  per tal de fer possible que les intal·lacions d’energia renovable siguin compatibles amb l’ús agrícola o ramader del sòl, tal com es vol fer, a Cardedeu i Sant Antoni de Vilamajor.

 

• Anàlisi i consideració del potencial geotèrmic, per assegurar de no perdre cap possibilitat d’aprofitament d’energia,  així com la identificació de les mesures necessàries per no comprometre i fer compatible l’aprofitament dels recursos geotèrmics.

 

• Incorporació de totes les estratègies possibles d’estalvi i de generació d’energia renovable de qualsevol font que permetin la mínima pèrdua possible de sòl agrari.

 

• Consideració de totes les propostes i resultats del procés participatiu amb els ajuntaments, arran de la jornada organitzada el 18 de maig de 2023 per l’Oficina Comarcal de Transició Energètica.

 

• Desplegament de mecanismes de participació i col·laboració estables, continuats i eficaços amb tots els agents implicats, i singularment amb la ciutadania, col·lectius agraris i empresarials, i amb els ajuntaments i consells comarcals; l’establiment de mecanismes de coordinació amb l’Estat espanyol orientats a garantir el desplegament de l’energia renovable en l’àmbit de les seves competències, especialment, en l’àmbit marítim; i la incorporació de mecanismes de seguiment, avaluació i, si escau, revisió, que permetin assolir els objectius del Pla i alhora reduir la incidència en els espais agraris.

 

   

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 7 "Energia neta i assequible", 11 “Ciutats i comunitats sostenibles” i 13 “Acció climàtica”. El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.